diumenge, 24 d’octubre del 2010

Òscar Dalmau parla de JM Andreu al diari AVUI

La cançó en català encara està de dol per la mort del mecenes Ermengol Passola. Ell va ajudar a fundar les discogràfiques Edigsa i Concèntric, els dos motors principals de la Nova Cançó durant el franquisme.
Gràcies a la seva tasca han transcendit noms com Serrat, Llach o Raimon, però caldria aclarir a les noves generacions que durant la dictadura no tot s'acabava en els cantautors, encara que sigui l'únic que s'ha reeditat en CD. Per reanimar un mercat discogràfic gairebé inexistent en la nostra llengua va caldre molta més gent que escrivís lletres, intèrprets que les cantessin, i compositors que les posessin en solfa.
L'autor, que no cantant, més prolífic de tots ha estat el poeta barceloní Josep Maria Andreu. Amb 88 anys i el cap ben despert encara recorda amb orgull que va guanyar el premi Carles Riba l'any 1959 i no li van caure els anells per adaptar, poc després, els seus versos a les exigències rítmiques i estructurals de la
cançó popular. Perquè l'Andreu és un poeta que, a més de publicar sobre paper, també ho ha fet sobre vinil. I de quina manera! Durant els anys 60 i 70 va escriure tants temes que hi havia qui creia que eren 3 en un: Josep, Maria i Andreu. Ell solet deu haver fet mig miler de cançons, entre originals i adaptacions. Quaranta anys abans que Cris Juanico traduís el Fly me to the moon, l'Andreu ja l'havia fet seva com Porta'm lluny del món perquè la cantés la Núria Feliu. O Nina de cera (Poupée de cire), El món (Il mondo), i tantes altres.
Si als Estats Units Hal David comptava amb Burt Bacharach per signar temes com Alfie, Wives and lovers o Walk on by, a Catalunya Josep Maria Andreu va formar amb el mestre Lleó Borrell la parella de fet amb més èxit de la cançó popular catalana del segle vint. Junts van guanyar el 5è Festival de la Cançó Mediterrània amb Se'n va anar. I a partir d'aquí, la febre creativa del senyor Andreu es va disparar.
Jacinta, Salomé, Francesc Heredero, Maria Cinta, Ramon Calduch, Grau Carol, Magda, Salvador Escamilla, Jordi Barre... gairebé tots els intèrprets de la Nova Cançó han gravat temes d'ell. Fins i tot Montserrat Caballé o Josep Carreras. Si l'Andreu fos nord-americà, a hores d'ara ja tindria un songbook, un cançoner amb el recull de tots els seus poemes musicats acompanyat d'un triple CD amb les millors interpretacions. De fet, el músic, musicòleg i home de ràdio Jordi Roura està intentant publicar-lo.
Esperem que el Josep Maria ho pugui veure.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 59. Dijous, 8 de gener del 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada